COM TRIAR EL TAC ADEQUAT

Quan vulguis posar un tac en una paret, has de tenir en compte el pes que haurà de suportar, s’ha de diferenciar entre penjar un quadre o posar un llum al sostre, o si per contra és per subjectar una prestatgeria a la paret.

Per això és imprescindible saber el destí de la fixació, i sobre tot el material al que anirà inserit.ç

Conèixer el material sobre el qual realitzarem la fixació

• Formigó: Permet utilitzar tacs de qualsevol material.
• Parets i envans: Els tacs més resistents en aquest tipus de material són els tacs químics i els tacs per adaptació als espais buits.
• Pladur: En ser envans prims i de baixa resistència, hem d’utilitzar tacs per adaptació a l’interior de la cambra, o tacs específics per a aquest material.
• Material desconegut: Els tacs universals s’adapten a tot tipus de materials.

Mecanismes d’unió

L’elecció d’aquests depèn del material de què està fet el tac i del material sobre el qual el col·locarem.

Mètode de trepat per a cada material

• Gir: per a materials buits o de baixa resistència.
• Percussió: per als materials massissos.
• Martell: només per a formigó.

Càrrega que ha de suportar el tac

Per materials buits

• Càrrega lleugera.
• Càrrega mitjana.
• Càrrega Pesada (màxim 34 kg.).

Per materials massissos

• Càrrega lleugera: Menys de 20 kg. de 4-5 mm.
• Càrrega mitjana: Fins a 60 kg. de 6 a 8 mm.
• Càrrega pesada: Més de 60 kg. de 10-16 mm.

Els tacs universals (per a tots els materials) són capaços de suportar entre 15 kg. de pes per materials buits i 240 kg. per a massissos, en funció del material del tac i dels punts d’agafada al material. Hem de tenir en compte que a major nombre de punts d’unió, més superfície d’ancoratge i més fixació i pes que suporta.

L’eficàcia del tac varia segons els punts d’unió i el material del tac. Els tacs metàl·lics per parets massisses d’expansió, només s’han d’utilitzar sobre formigó massís, perquè la seva gran força d’expansió no danyi el material de suport.

Fixació química

Actua com un adhesiu. La resina química s’injecta en el forat realitzat amb el trepant i s’adhereix a les parets, a continuació s’introdueix el cargol o peça de fixació.